L'EDAT MITJANA
LA SOCIETAT FEUDAL

Relacions de vassallatge i de senyoria

EIs senyors tenien en el seu poder una senyoria, és a dir, un conjunt de terres de la seva propietat que eren conreades pels camperols que depenien directament del senyor.
 
EIs senyors havien de vetllar per la senyoria i l 'havien de proveir de tots els serveis i els productes necessaris. També havien de jurar fidelitat i ajuda al rei i, a vegades, li havien de donar una part deIs beneficis obtinguts de la senyoria.
 
D'aquesta manera, les senyories van passar a ser uns centres de gran activitat, i la majoria eren autosuficients. El senyor només havia d'adquirir a fora els productes exòtics o de luxe que no podia aconseguir a la senyoria.
 
Cada territori que pertanyia a un senyor havia de tenir gent d'ofici, com ara ferrers, fabricants d ' escuts, pescadors, caçadors, forners..., que treballaven només per al senyor (poques vegades venien els seus productes més enllà de la senyoria).
 
 
En la senyoria hi havia tres tipus de terres: terres de conreu, bosc i pastura que només utilitzaven el senyor i els seus servents (en aquestes terres hi havia el castell del senyor); terres que es llogaven als pagesos (el senyor n'obtenia un benefici de la producció anual), i terres de bosc i pastura que podien utilitzar els pastors si pagaven un tribut al senyor.

La gran majoria de gent no eren reis, ni senyors, ni eclesiàstics...

Durant l'edat mitjana els nobles van aconseguir molt de poder i van sotmetre els seus súbdits.

EIs pagesos estaven obligats a treballar les terres del senyor i a donar-li una part important de la collita.

El pagès de l'edat mitjana cultivava cereals, vinya, oliveres, avellaners, ametllers i hortalisses. Conrear aquests cultius no era fàcil; el pagès tenia dos enemics:
el temps i el senyor feudal, pel que fa al temps, si hi havia sequera, la collita es feia malbé, pero si plovia massa, la collita es malmetia abans de collir-la. Si, malgrat aquests entrebancs el pagès aconseguia una bona collita, després venia el senyor a retirar-Ii'n una bona part.
 
A cada època de l'any la vida del pagès estava relacionada amb un activitat concreta.
 
Durant el mes de gener feia la matança del porc. El mes de febrer el dedicava a la producció de formatges. Al mes de març calia podar la vinya i, a I' abril, llaurar i preparar la terra per conrear-la. Al llarg deIs mesos de maig i juny recollia la fruita i segava el camp. Durant el mes de juliol calia fer la batuda i, durant I' agost, preparar les botes de vi per a la verema, que es realitzava durant el mes de setembre. El mes d ' octubre el dedicava a la sembra del blat. Durant el mes de novembre, el pagès havia de preparar-se per a l'hivem i recollir llenya per al foc. Finalment, el pagès podia aprofitar el mes de desembre per descansar i escalfar-se.

Les dones cosien els vestits deIs homes de la casa, cuinaven, tenien cura del bestiar.,. També havien de fer vestits per al senyor i tots els seus cavallers. EIs més menuts s' ocupaven de pasturar els animals i d'ajudar en la cura del bestiar més petit.

D'entre els camperols que depenien del senyor n 'hi havia
de dos tipus: els serfs i els vilans.
EIs serfs depenien totalment del senyor i, per tant,
hi estaven sotmesos, mentre que els vilans eren persones lliures que conreaven terres arrendades pel senyor i li donaven una gran part de la col lita.

Tot i que alguns vilans conreaven les propies terres, tots havien d'utilitzar els molins, els forns..., que pertanyien al senyor. Per tant, tota l'activitat agrícola d'una senyoria i deIs seus voltants passava per les mans del senyor .
 
Entre els senyors, els vilans i els serfs hi havia dos tipus de relacions: la relació de vassallatge i la relació de senyoria.

La primera, la relació de vassallatge, la podríem definir com aquella situació de submissió total que vivia el camperol en relació amb el senyor. El vassall estava sotmes al senyor.
La segona, la relació de senyoria, era el poder que exercia el senyor sobre el que produ'ien els vassalls

A I'edat mitjana no hi havia una Ilei igual per a tothom; els nobles i els eclesiastics tenien Ileis especials per a ells. En deIen privilegis, que vol dir «lleis» (legi,'i) «privades» (privi). Les persones que no pertanyien a aquests grups es regien per Ileis més dures.
 
EIs reis i la noblesa necessitaven defensar-se en cas d'atac, ja fos deIs enemics o, de vegades, d'alguns camperols que volien revoltar-se. EIs cavallers no solament havien de defensar els castells, sinó que també estaven obligats a defensar els monestirs i els pobles. EIs cavallers també conquerien altres terres per ampliar les seves pertinences i les del rei, al qual havien jurat fidelitat.
 
Així doncs, aquesta era la societat que vivia durant l’edat mitjana sota un tipus d’organització social i econòmica anomenada feudalisme.
 
Cada persona tenia molt ben delimitades les seves funcions, els seus drets i els seus deures.