ORÍGENS
DE CATALUNYA I
IMPORTÀNCIA DE LES CIUTATS
Orígens de Catalunya
Aprendre a parlar és un procés molt Ilarg, com la formació d'una Ilengua.
El català va sorgir com una variant del Ilatí, I' idioma que es parlava a gairebé totes les terres d'Occident des del segle II aC.
Però, quan es va començar a parlar català?
No se sap del cert, però probablement el Ilatí que es parlava aquí no tenia el mateix accent que podia tenir el Ilatí del nord de I' Africa o el que es parlava a Roma. Tenia, doncs, unes característiques pròpies.
El que sí que podem dir és que a Organyà, al segle XII, un clergue va escriure els seus sermons en la Ilengua que es parlava en aquell moment: el principi del catala.
Gràcies a aquest document, podem coneixer quins van ser els inicis de la nostra Ilengua.
Durant molts anys, el que coneixem avui per Catalunya era només una zona fronterera entre dos mons enfrontats: el deIs francs, que tenien com a seu Aquisgrà i controlaven França i part d' Alemanya, i el deIs musulmans, que tenien com a seu Còrdova i controlaven una gran part de la península lbèrica.
Al mig d'aquests dos territoris hi havia una zona de muntanyes habitada per pastors i gent que fugia d' Aquisgrà i de Còrdova: aquest territori és el que més tard es va anomenar Catalunya.
EIs musulmans van dominar aquest territori durant molts anys i en deien «la frontera de dalt» o «la frontera superior».
Més tard, els francs van conquerir-lo i el van anomenar la Marca Hispànica.
EIs francs van fortificar el país amb castells i ciutats (Girona, Empúries, Barcelona...). Aquests punts de defensa eren controlats i defensats per comtes, que havien jurat fidelitat als reis francs.
Però els comtes van veure que no podien comptar amb els francs (estaven molt lluny i tampoc els ajudaven tant) i, des d'aquell moment, podem afirmar que eren independents. És a dir, tot i que seguien reconeixent la seva fidelitat als francs, van governar segons les seves pròpies decisions.
EIs primers comtes catalans que van contribuir a aquesta sobirania van ser
Guifré el Pelós i Borrell II.
Importància de les ciutats
Durant els segles posteriors, un cop aconseguida aquesta sobirania, moltes ciutats es van anar enriquint gràcies a I'existencia de mercaders i artesans que anaven més enllà de les fronteres per vendre els seus productes.
L 'organització deIs artesans en gremis va configurar unes ciutats actives i plenes de gent que comprava i venia. EIs gremis regulaven els sous deIs artesans, els preus de venda deIs productes, els horaris deIs treballadors...
És el moment del creixement de les ciutats. Ciutats com Besalú, Vic, Girona i Lleida estaven realitzant importants inversions per construir catedrals i monestirs, i Barcelona havia estés el seu comerç, per molts ports de la Mediterrània.
Al final de I'edat mitjana, els senyors van començar a abandonar" els castells per construir-se palaus situats en les ciutats. Les ciutats van aconseguir adquirir molt de poder. EIs monestirs van deixar de ser els centres exclusius d'educació i cultura, ja que van començar a sorgir les primeres universitats.
