LA SOCIETAT ROMANA
No totes les famílies romanes tenien la mateixa categoria, depenia d’on havíen nascut i qui eren els seus avantpassats.
La societat romana es dividia en homes lliures i esclaus.
Els patricis eren les persones més privilegiades de la societat; pertanyien al grup que va formar Roma.
Els plebeus eren estrangers que s’havíen instal.lat a Roma. Molts no feien el servei militar ni pagaven impostos.
Els esclaus pertanyien al sector més baix de l’escalafó social, i eren comprats i venuts en els mercats. Se’ls considerava simples coses. Servien per a tota mena de feines, des del treball al camp fins a les tasques doméstiques. Alguns d’ells eren cultes i ensenyaven els fills dels més rics.
Molts homes lliures
havíen estat esclaus anteriorment. L ‘amo els havia donat
la llibertat i s’havien convertit en homes lliures.
Molts d'ells podien aconseguir la llibertat si sobrevivien a les lluites
de Gladiadors. Els Gladiadors es dedicaven a lluitar entre ells
per divertiment dels espectadors que contemplaven la baralla. Era una
lluita a mort.
A què es dedicaven?
Els habitants del camp es dedicaven bàsicament a l’agricultura, vivien en cases de camp anomenades vil.les i feien que els esclaus treballessin la terra.
Un descobriment molt important va ser l’arada de fusta, que s’ha continuat utilitzant durant molts segles, en realitat fins fa ben poc temps. Amb la gran quantitat d’esclaus que treballaven la terra, es va tendir a les grans propietats, els latifundis, on es conreaven principalment vinyes i arbres fruiters. L ‘agricultura es veia beneficiada amb les aportacions que provenien dels països conquerits.
El món urbà estava organitzat d’una altra manera. A les ciutats hi havia serveis: botigues, fargues, tavernes... També es dedicaven a petites indústries artesanals com la ceràmica, la metal.lúrgia i la salaó del peix. Hi havia també tallers que elaboraven productes alimentaris, sastres, sabaters...
El comerç
va comportar l’ús generalitzat de les monedes. Aquestes eren
encunyades en llocs específics, les seques, i segons l’època
portaven diferents inscripcions.
D’altres romans
eren soldats. L ‘estructura militar dels romans era complexa.
Els passos que havia de superar un legionari, primer esglaó de
la jerarquia militar, eren llargs: de legionari a decurió, centurió,
comandant de centúria i pretor.
